Primer dia

Hola, sóc Cati

Ben bé no sé a qui salude encara. Fins i tot podria dir que ara, en aquests moments, a ningú perquè poca gent haurà entrat al bloc.

La meua història comença el dia que vaig vindre a València a viure. No em demaneu quin dia exactament, però sí que us puc dir que farà uns cinc anys. Tampoc recorde el motiu d'allotjar-me ací. Sols sé que un dia em vaig despertar i ja era a València.

Vaig passar el primer dia prou bé, investigant els indrets d'un lloc nou per a mi. En tornar a casa hi havia assegut al meu escriptori un home, escrivint enèrgicament sobre una llibreta. Es girà i em saludà, feliç d'haver-me trobat darrere seu.

Aquell dia em va explicar coses que jo no entenia, però segons ell, no havia de preocupar-me. Em va dir si havia notat quelcom estrany a la ciutat. El meu rostre reflectia negació. Va continuar dient que si havia entés tot el que la gent deia pel carrer. És clar que sí! I ell em va dir que era impossible, que ell era el meu creador i que m'havia creat en castellà, que no podia entendre tota la gent perquè molts d'ells parlaven valencià. Jo li vaig dir que no m'havia topetat amb cap valencià dels que comentava. A més, que si me'ls havia trobat no sabia com eren ni què feien. En definitiva no entenia el que volia dir.

En aquell moment em va dir que m'asseguera. Em va mirar fixament i em va dir: Tu eres Catwoman, l'encarregada de buscar el valencià entre els valencians, per això t'he creat.

Des d'aleshores he rebut classes de català per part d'ell i he fet la meua cerca particular, la qual aniré narrant en aquest espai. Però el que Creador no sabia era que la meua passió pel català seria tan gran i que s'endinsaria dins el meu cos d'una manera totalment física. Fins al punt d'excitar-me sexualment escoltant una paraula en valencià o, si aquesta estiguera perfectament pronunciada, fer-me sentir tan bé com qui experimenta un orgasme.