Primer contacte

Cati, com diu el meu Creador, és el nom de quan estic normal, tranquil·la. Però de vegades, com farà gairebé cinc anys, em passen coses que em fan allunyar-me de la realitat.

Després de restar unes setmanes en la meua cambra i de rebre classes de català, vaig eixir al carrer conscienciada de trobar algun valencià que parlara valencià. Pensava que al centre de València tal volta es concentraren aquelles persones, per tant, havia d'agafar el metro. Ja a la taquilla, el venedor em va sorprendre amb un Bon dia. L'alegria que vaig tindre en aquell moment va ser enorme. No era tan difícil trobar-los! Però aviat em vaig adonar que no sabria respondre més de la repetició de les seues paraules, així que s'acabaria la conversa en la llengua tan esperada. Després del meu tímid Bon dia el xic va continuar parlant-me en valencià. On vols anar? Anar i tornar? Prenga el seu bitllet. Moltes gràcies. Mentre que jo feia que sí amb el cap, sense saber on havia demanat d'anar. Agafí el bitllet i just quan anava a introduir el bitllet per passar, una força interior es va apoderar de mi i em va fer tornar a la taquilla. El xic es va sorprendre de veure'm de nou a l'altra banda dels vidres i em va dir si no m'havia tornat bé els diners. Va ser aleshores quan em va sortir un mig somriure, em vaig acostar més als vidres i amb veu molt suau li vaig dir que el que volia era una altra cosa. Ell va respondre que no entenia bé el que deia, que tal volta si passara dins amb ell m'escoltaria millor. I, una vegada enfront d'ell, el cap ja no pensava en anar al centre de València sinó que aquella persona trobés el meu centre més calent i s'endinsés en ell. Escoltàvem com des de fora algú s'indignava perquè la màquina no li tornava bé els diners, però res importava quan jo estava damunt d'ell, gitats a terra.

Primer dia

Hola, sóc Cati

Ben bé no sé a qui salude encara. Fins i tot podria dir que ara, en aquests moments, a ningú perquè poca gent haurà entrat al bloc.

La meua història comença el dia que vaig vindre a València a viure. No em demaneu quin dia exactament, però sí que us puc dir que farà uns cinc anys. Tampoc recorde el motiu d'allotjar-me ací. Sols sé que un dia em vaig despertar i ja era a València.

Vaig passar el primer dia prou bé, investigant els indrets d'un lloc nou per a mi. En tornar a casa hi havia assegut al meu escriptori un home, escrivint enèrgicament sobre una llibreta. Es girà i em saludà, feliç d'haver-me trobat darrere seu.

Aquell dia em va explicar coses que jo no entenia, però segons ell, no havia de preocupar-me. Em va dir si havia notat quelcom estrany a la ciutat. El meu rostre reflectia negació. Va continuar dient que si havia entés tot el que la gent deia pel carrer. És clar que sí! I ell em va dir que era impossible, que ell era el meu creador i que m'havia creat en castellà, que no podia entendre tota la gent perquè molts d'ells parlaven valencià. Jo li vaig dir que no m'havia topetat amb cap valencià dels que comentava. A més, que si me'ls havia trobat no sabia com eren ni què feien. En definitiva no entenia el que volia dir.

En aquell moment em va dir que m'asseguera. Em va mirar fixament i em va dir: Tu eres Catwoman, l'encarregada de buscar el valencià entre els valencians, per això t'he creat.

Des d'aleshores he rebut classes de català per part d'ell i he fet la meua cerca particular, la qual aniré narrant en aquest espai. Però el que Creador no sabia era que la meua passió pel català seria tan gran i que s'endinsaria dins el meu cos d'una manera totalment física. Fins al punt d'excitar-me sexualment escoltant una paraula en valencià o, si aquesta estiguera perfectament pronunciada, fer-me sentir tan bé com qui experimenta un orgasme.

Cati

No sóc CATwoman. Sóc qui l’ha creada.

He cregut convenient començar jo, ja que si començara ella seria massa arriscat. CATwoman és el meu personatge i, per tant, decidisc quan ha de parlar i quan no. O, almenys, hauria de ser així, encara que moltes vegades es torna contra mi i fa el que li ve en gana. Per això he decidit contar-ho, perquè podria aplegar el dia que ella volguera desfer-se de mi, el seu creador.

Els pròxims dies serà CATwoman qui escriurà. Seguiré els seus textos i, si cal, els censuraré.
Per cert, m’oblidava d’introduir-la un poc, de dir com és ella. Però sols apuntaré una dada prou important en el desenvolupament de les seues confessions, que és la següent: a Cati l’exciten els homes que parlen català i, especialment, els valencians.